inferires

Català

Verb

inferires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de inferir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb inferir.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fe·ri·res (4)

Català antic

Verb

inferires

1. segona persona singular (tu) del passat de inferir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de inferir

Variants

• [1] inferist
• [2] inferisses