inferiu

Català

Verb

inferiu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de inferir.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb inferir.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb inferir.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fe·riu (3)
• Anagrames: finireu, finíreu

Català antic

Verb

inferiu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de inferir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de inferir
3. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de inferir

Variants

• [1] inferits
• [2] inferíats, inferíau
• [3] inferits