infermer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱ.fərˈme/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /iɱ.ferˈme/, valencià /iɱ.feɾˈmeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del català antic inferm ‎(«malalt») i el sufix -er, segle XVII.

Nom

infermer m. ‎(plural infermers, femení infermera)

1. Persona formada per a tenir cura dels malalts o ferits.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nurse ^(en)
• Castellà: enfermero ^(es) m.
• Francès: infirmier ^(fr) m.
• Italià: infermiere ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: INFERMER ^(csc), INFERMERA ^(csc)
• Suec: sjuksköterska ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fer·mer (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC