infligir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱ.fɫiˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /iɱ.fɫiˈʒi/
	valencià /iɱ.fɫiˈd͡ʒiɾ/, /iɱ.fɫiˈd͡ʒi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: infligí
• Etimologia: Del llatí infligere, segle XVII.

Verb

infligir trans.

1. Imposar a algú una pena o càstig.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	infligir			haver infligit
gerundi	infligint			havent infligit
participi	infligit, infligida, infligits, infligides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infligeixo	infligeixes	infligeix	infligim	infligiu	infligeixen
	infligesc						bal
	infligeixi						sept
	infligisc	infligixes	infligix			infligixen	occ
	infligixo						n-occ
imperfet	infligia	infligies	infligia	infligíem	infligíeu	infligien
passat simple	infligí	infligires	infligí	infligírem	infligíreu	infligiren
futur	infligiré	infligiràs	infligirà	infligirem	infligireu	infligiran
condicional	infligiria	infligiries	infligiria	infligiríem	infligiríeu	infligirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infligeixi	infligeixis	infligeixi	infligim	infligiu	infligeixin
	infligisca	infligisques	infligisca			infligisquen	occ
	infligesqui	infligesquis	infligesqui	infligiguem	infligigueu	infligesquin	bal
imperfet	infligís	infligissis	infligís	infligíssim	infligíssiu	infligissin
		infligisses		infligíssem	infligísseu	infligissen
	infligira	infligires	infligira	infligírem	infligíreu	infligiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	infligeix	infligeixi	infligim	infligiu	infligeixin
	–		infligesqui	infligiguem		infligesquin	bal
	–	infligix	infligisca			infligisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infligeix						bal, alg
imperfet	infligiva	infligives	infligiva	infligívem	infligíveu	infligiven	n-occ, alg
	infligigueva	infligigueves	infligigueva	infligiguévem	infligiguéveu	infligigueven	n-occ
passat simple	infligigué	infligigueres	infligigué	infligiguérem	infligiguéreu	infligigueren	bal
condicional	infligiriva	infligirives	infligiriva	infligirívem	infligiríveu	infligiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infligixa	infligixes	infligixa	infligisquem	infligisqueu	infligixen	n-occ
		infligixos	infligixo				n-occ
	infligesca	infligesques	infligesca			infligesquen	bal
imperfet	infligigués	infligiguesses	infligigués	infligiguéssem	infligiguésseu	infligiguessen
	infligissi		infligissi				sept, alg
	infligiguera	infligigueres	infligiguera	infligiguérem	infligiguéreu	infligigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... infligit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... infligir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... infligit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... infligit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... infligit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... infligit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... infligir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... infligit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... infligit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... infligit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: infligeixo, infligeix, infligim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: inflict ^(en)
• Castellà: infligir ^(es)
• Francès: infliger ^(fr)
• Italià: infliggere ^(it), inferire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fli·gir (3)

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iɱ.fliˈxiɾ\, meridional \iɱ.fliˈhiɾ\

Americà: alt \iɱ.fliˈxiɾ\, baix \iŋ.fliˈhiɾ\, austral \iɱ.fliˈxiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí infligere.

Verb

infligir trans. ‎(present inflijo, passat infligí, futur infligiré)

1. infligir

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fli·gir (3)