infundir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱ.funˈdi/
Occidental:	nord-occidental /iɱ.funˈdi/
	valencià /iɱ.funˈdiɾ/, /iɱ.funˈdi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: infundí
• Etimologia: Del llatí infundere.

Verb

infundir trans.

1. (antic, dialectal, alguerès) infondre

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	infundir			haver infundit
gerundi	infundint			havent infundit
participi	infundit, infundida, infundits, infundides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infundeixo	infundeixes	infundeix	infundim	infundiu	infundeixen
	infundesc						bal
	infundisc	infundixes	infundix			infundixen	occ
imperfet	infundia	infundies	infundia	infundíem	infundíeu	infundien
passat simple	infundí	infundires	infundí	infundírem	infundíreu	infundiren
futur	infundiré	infundiràs	infundirà	infundirem	infundireu	infundiran
condicional	infundiria	infundiries	infundiria	infundiríem	infundiríeu	infundirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infundeixi	infundeixis	infundeixi	infundim	infundiu	infundeixin
	infundisca	infundisques	infundisca			infundisquen	occ
	infundesqui	infundesquis	infundesqui	infundiguem	infundigueu	infundesquin	bal
imperfet	infundís	infundissis	infundís	infundíssim	infundíssiu	infundissin
		infundisses		infundíssem	infundísseu	infundissen
	infundira	infundires	infundira	infundírem	infundíreu	infundiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	infundeix	infundeixi	infundim	infundiu	infundeixin
	–		infundesqui	infundiguem		infundesquin	bal
	–	infundix	infundisca			infundisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infundeix						bal, alg
imperfet	infundiva	infundives	infundiva	infundívem	infundíveu	infundiven	alg
passat simple	infundigué	infundigueres	infundigué	infundiguérem	infundiguéreu	infundigueren	bal
condicional	infundiriva	infundirives	infundiriva	infundirívem	infundiríveu	infundiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infundesca	infundesques	infundesca			infundesquen	bal
imperfet	infundigués	infundiguesses	infundigués	infundiguéssem	infundiguésseu	infundiguessen	centr, bal
	infundissi		infundissi				alg
	infundiguera	infundigueres	infundiguera	infundiguérem	infundiguéreu	infundigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... infundit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... infundir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... infundit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... infundit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... infundit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... infundit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... infundir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... infundit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... infundit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... infundit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: infundeixo, infundeix, infundim

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fun·dir (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iɱ.funˈdiɾ\, meridional \iɱ.fuŋˈdiɾ\

Americà: alt \iɱ.f(u)nˈdiɾ\, baix \iŋ.fuŋˈdiɾ\, austral \iɱ.funˈdiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí infundere.

Verb

infundir trans. ‎(present infundo, passat infundí, futur infundiré)

1. infondre

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fun·dir (3)