insolentar

Català

Verb

insolentar

1. Forma de l'infinitiu insolentar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·so·len·tar (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.so.lenˈtaɾ/, meridional \iŋ.so.leŋˈtaɾ\

Americà: alt /in.s(o).lenˈtaɾ/, baix \iŋ.so.leŋˈtaɾ\, austral /in.so.lenˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

insolentar trans., pron. ‎(pronominal insolentarse, present insolento, passat insolenté, futur insolentaré)

1. fer insolent
2. (pronominal) insolentar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: in·so·len·tar (4)