insolent
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /in.suˈɫen/ balear /in.soˈɫent/, /in.suˈɫen/ Occidental: nord-occidental /in.soˈɫen/ valencià /in.soˈɫent/, /in.soˈɫen/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí insŏlens («desacostumat, exagerat»), segle XVII
Adjectiu
insolent inv. (plural insolents)
- atrevit, desvergonyit, descarat.
Derivats
- insolentar
- insolentment
Traduccions
Verb
insolent
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insolentar-se.
Miscel·lània
- Síl·labes: in·so·lent (3)
- Anagrama: ensolint
Vegeu també
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Remove ads
Anglès
- Pronúncia: /ɪnˈsə.lənt/
Adjectiu
insolent (comparatiu more insolent, superlatiu most insolent)
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads