inspiro

Català

Verb

inspiro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inspirar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inspirar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inspirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·pi·ro (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /i(n)sˈpi.ɾo/, meridional \i(ŋ)hˈpi.ɾo\

Americà: alt /insˈpi.ɾo/, baix \i(ŋ)hˈpi.ɾo\, austral /i(n)hˈpi.ɾo/

• Rimes: -iɾo

Verb

inspiro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb inspirar