inste

Potser volíeu: insté

Català

Verb

inste

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de instar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb instar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb instar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb instar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·te (2)
• Anagrames: senit, senti, sentí, tenis, tensi, tensí, tesin, tines