instar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /insˈta/
Occidental: nord-occidental /insˈta/
valencià /insˈtaɾ/, /insˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: instà
  • Etimologia: Del llatí instare («estar a sobre»).

Verb

instar trans.

  1. Repetir la súplica o petició, insistir en ella.
  2. En una discussió acadèmica, impugnar la solució donada a l'argument.

Conjugació

Paradigmes de flexió: insto, insta, instem

Relacionats

  • instància

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: septentrional /i(n)sˈtaɾ/, meridional \i(ŋ)hˈtaɾ\
Americà: alt /insˈtaɾ/, baix \i(ŋ)hˈtaɾ\, austral /i(n)hˈtaɾ/

Verb

instar (present insto, passat insté, futur instaré)

  1. instar

Miscel·lània

  • Síl·labes: ins·tar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ainrst)

Llatí

  • Pronúncia: /ˈɪnstar/
  • Etimologia: Potser compost de in+stā-.

Nom

instar n. (indeclinable)

  1. figura, forma, aparença, aspecte, dimensions
    Et cum caeteri laetitia gloriaque ingenti eam rem uulgo ferrent, unus, qui gesserat, inexplebilis uirtutis ueraeque laudis, paruum instar eorum, quae spe ac magnitudine animi concepisset, receptas Hispanias ducebat (Livi, Hist., 28, 17, 2)
    terra ad uniuersi caeli complexum quasi puncti instar obtinet. (Ciceró, Tusc., 1, 17, 40)
    la terra, a l'univers, s'assembla gairebé a un punt.
    Erana, quae fuit non uici instar, sed urbis… (Ciceró, Epistulae ad familiares [Epístoles als amics], 15, 4, 8)
    Erana, que és més una ciutat que no pas un llogaret… (Erana, la qual no era a guisa de vila o llogaret, sinó semblant a una ciutat...)
  2. manera, forma
  3. importància, valor, vàlua
    Plato mihi unus instar est omnium (Ciceró, Brut., 51, 191)
    Per mi, en Plató té la major vàlua entre tots.

Adverbi

instar (seguit de genitiu)

  1. talment, com, igual que
  2. a guisa de
  3. semblant a

Notes

L’expressió sinònima ad instar data del llatí de la decadència.

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads