instar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/insˈta/
Occidental:	nord-occidental /insˈta/
	valencià /insˈtaɾ/, /insˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: instà
• Etimologia: Del llatí instare ‎(«estar a sobre»).

Verb

instar trans.

1. Repetir la súplica o petició, insistir en ella.
2. En una discussió acadèmica, impugnar la solució donada a l'argument.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	instar			haver instat
gerundi	instant			havent instat
participi	instat, instada, instats, instades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insto	instes	insta	instem	insteu	insten
	inste						val
	insti						sept
	inst				instau		bal, alg
				instam			bal
imperfet	instava	instaves	instava	instàvem	instàveu	instaven
passat simple	instí	instares	instà	instàrem	instàreu	instaren
futur	instaré	instaràs	instarà	instarem	instareu	instaran
condicional	instaria	instaries	instaria	instaríem	instaríeu	instarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insti	instis	insti	instem	insteu	instin
	inste	instes	inste			insten	occ, bal
imperfet	instés	instessis	instés	instéssim	instéssiu	instessin
		instesses		instéssem	instésseu	instessen
	instàs	instassis	instàs	instàssim	instàssiu	instassin	bal
		instasses		instàssem	instàsseu	instassen	val, bal (1)
	instara	instares	instara	instàrem	instàreu	instaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	insta	insti	instem	insteu	instin
	–				instau		bal, alg
	–		inste			insten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				instàvom	instavo		centr, n-occ
	instavi						sept
	instaia	instaies	instaia	instàiem	instàieu	instaien	n-occ
condicional	instariva	instarives	instariva	instarívem	instaríveu	instariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insto	instos	insto	insteguem	instegueu		n-occ
imperfet	instessi		instessi				sept, alg
	instessa						centr, n-occ
	insteguessa	insteguesses	instegués	insteguéssom	insteguéssou	insteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... instat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... instar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... instat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... instat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... instat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... instat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... instar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... instat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... instat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... instat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: insto, insta, instem

Relacionats

• instància

Traduccions

Insistir en una petició

• Anglès: urge ^(en)
• Castellà: instar ^(es)
• Francès: insister ^(fr), presser ^(fr)
• Italià: instare ^(it), premere ^(it)
• Llatí: instare ^(la), urgere ^(la)

Impugnar un argument

• Castellà: instar ^(es)
• Francès: ajouter une instance ^(fr)
• Italià: instare ^(it)
• Llatí: instare ^(la), redarguere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (ainrst)
• Anagrames: natris, nitràs, tarins, tirans, transí, trinàs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /i(n)sˈtaɾ/, meridional \i(ŋ)hˈtaɾ\

Americà: alt /insˈtaɾ/, baix \i(ŋ)hˈtaɾ\, austral /i(n)hˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

instar ‎(present insto, passat insté, futur instaré)

1. instar

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (ainrst)

Llatí

• Pronúncia: /ˈɪnstar/
• Etimologia: Potser compost de in+stā-.

Nom

instar n. ‎(indeclinable)

1. figura, forma, aparença, aspecte, dimensions

   Et cum caeteri laetitia gloriaque ingenti eam rem uulgo ferrent, unus, qui gesserat, inexplebilis uirtutis ueraeque laudis, paruum instar eorum, quae spe ac magnitudine animi concepisset, receptas Hispanias ducebat (Livi, Hist., 28, 17, 2)

   terra ad uniuersi caeli complexum quasi puncti instar obtinet. (Ciceró, Tusc., 1, 17, 40)

   la terra, a l'univers, s'assembla gairebé a un punt.

   Erana, quae fuit non uici instar, sed urbis… (Ciceró, Epistulae ad familiares  [Epístoles als amics], 15, 4, 8)

   Erana, que és més una ciutat que no pas un llogaret… (Erana, la qual no era a guisa de vila o llogaret, sinó semblant a una ciutat...)

2. manera, forma
3. importància, valor, vàlua

   Plato mihi unus instar est omnium (Ciceró , Brut., 51, 191)

   Per mi, en Plató té la major vàlua entre tots.

Adverbi

instar ‎(seguit de genitiu)

1. talment, com, igual que
2. a guisa de
3. semblant a

Notes

L’expressió sinònima ad instar data del llatí de la decadència.