insto

Català

Verb

insto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de instar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb instar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb instar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·to (2)
• Anagrames: notis, tions

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈi(n)s.to/, meridional \ˈi(ŋ)h.to\

Americà: alt /ˈins.t(o)/, baix \ˈi(ŋ)h.to\, austral /ˈi(n)h.to/

• Rimes: -insto

Verb

insto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb instar