intellego

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈtɛl.lɛ.ɡoː/
• Etimologia: Del prefix inter- i ‎legō.

Verb

intellegō ‎(1a present^?), intellegis ‎(2a present), intellegere ‎(infinitiu), intellēxī ‎(perfet), intellēctum ‎(supí)

1. saber, conèixer, notar, percebre

   «O tempora, o mores! Senatus haec intellegit, consul videt; hic tamen vivit.» (Marcus Tullius Cicero, In Catilinam, 1.2)

   Quins temps aquests! Quina manera de comportar-nos! El Senat coneix els fets, el cònsol veu el que passa, però així i tot aquest home és viu.

2. discernir, entendre, comprendre

   praestigias a veritate intellegere.

   Distingir la veritat de l'aparença.

Sinònims

• tongeō
• discernō

Derivats

• intellēctiō
• intellēctīvus
• intellēctor
• intellēctus
• intellegēns
• intellegenter
• intellegentia
• intelligibilis