entendre

Potser volíeu: ENTENDRE, entendré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ənˈten.dɾə/ⓘ, balear /ənˈten.dɾə/
	alguerès /anˈten.dɾa/
Occidental:	/enˈten.dɾe/
Informal:	occidental /anˈten.dɾe/

• Rimes: -endɾe
• Etimologia: Del llatí intendere ‎(«estirar la ment, entendre»), segle XII. El sentit en alguerès és un calc semàntic del sasserès intindì.

Verb

entendre intr., trans., pron. ‎(pronominal entendre's, intransitiu entendre-hi)

1. Comprendre, copsar la relació entre conceptes, assimilar.
2. (alguerès) Sentir.
3. Comprendre el punt de vista i cedir o acordar en una negociació.

   Crec que després d'aquesta explicació, s'entendran i podran enllestir la reunió.

4. Tenir relació carnal amb algú.

   M'han dit que l'alcalde s'entén amb la secretària.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades, participi irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	entendre			haver entès o entés
gerundi	entenent			havent entès o entés
participi	entès, entesa, entesos, enteses
	entés						val
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	entenc	entens	entén	entenem	enteneu	entenen
imperfet	entenia	entenies	entenia	enteníem	enteníeu	entenien
passat simple	entenguí	entengueres	entengué	entenguérem	entenguéreu	entengueren
futur	entendré	entendràs	entendrà	entendrem	entendreu	entendran
condicional	entendria	entendries	entendria	entendríem	entendríeu	entendrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	entengui	entenguis	entengui	entenguem	entengueu	entenguin
	entenga	entengues	entenga			entenguen	occ, bal
imperfet	entengués	entenguessis	entengués	entenguéssim	entenguéssiu	entenguessin
		entenguesses		entenguéssem	entenguésseu	entenguessen
	entenguera	entengueres	entenguera	entenguérem	entenguéreu	entengueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	entén	entengui	entenguem	enteneu	entenguin
	–		entenga			entenguen	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	entenguent
participi	entengut, entenguda, entenguts, entengudes						centr, occ, bal
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	enteniva	entenives	enteniva	entenívem	enteníveu	enteniven	n-occ
				entenívom	entenívou		n-occ
	enteneva	enteneves	enteneva	entenévem	entenéveu	enteneven	n-occ, alg
futur	entengueré	entengueràs	entenguerà	entenguerem	entenguereu	entengueran	alg
condicional	entengueria	entengueries	entengueria	entengueríem	entengueríeu	entenguerien	alg
	entengueriva	entenguerives	entengueriva	entenguerívem	entengueríveu	entengueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		entengos	entengo				centr, n-occ
				entengam	entengau		occ
imperfet	entenés	entenesses	entenés	entenéssem	entenésseu	entenessen	centr
	entenguessa			entenguéssom	entenguéssou		n-occ
	entenguessi		entenguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... entès o entés
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... entendre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... entès o entés
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... entès o entés
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... entès o entés
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... entès o entés
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... entendre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... entès o entés
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... entès o entés
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... entès o entés
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: entenc, entén, entenem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

• comprendre, considerar, conèixer, creure, jutjar, opinar, pensar, rumiar, trobar, beure's, llegir, saber, tenir idea, tenir notícia
• pactar, acordar, avenir-se, avinençar-se
• estimar, enrotllar-se

Derivats

• malentendre
• entenedor

Traduccions

Comprendre, copsar la relació entre conceptes

• Alemany: verstehen ^(de)
• Anglès: understand ^(en)
• Asturià: entender ^(ast)
• Castellà: entender ^(es)
• Esperanto: kompreni ^(eo)
• Finès: ymmärtää ^(fi)
• Hindi: पहचानना ^(hi)
• Italià: capire ^(it), intendere ^(it)
• Letó: saprast ^(lv)
• Lituà: suprasti ^(lt)
• Llengua de signes catalana: ENTENDRE ^(csc)
• Rus: понимать ^(ru) ‎(ponimat)
• Sicilià: capiri ^(scn)

Nom

entendre m. ‎(només en singular)

1. Facultat per comprendre, copsar la relació entre conceptes, assimilar.

Sinònims

• albir, arbitri, criteri, judici, jutjament, opinió, parer.

Traduccions

Facultat per comprendre, copsar la relació entre conceptes, assimilar

• Castellà: entender ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ten·dre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Aplicació de la perspectiva ecosociolingüística en la variació: penetració i extensió dels sardanismes en l'alguerès, d'Andreu Bosch.

Català antic

• Etimologia: Del llatí intendere.

Verb

entendre

1. atendre (parar atenció), oir
2. tenir intenció
3. entendre (comprendre, percebre)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	entendre
gerundi	entenent
participi	entès
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	entenc	entens	entén	entenem	entenets	entenen
			entin		enteneu
imperfet	entenia	entenies	entenia	enteníem	enteníets	entenien
					enteníeu
passat simple	entès	enteseres	entès	entesérem	entesérets	enteseren
	entenguí	entenguist	entenc	entenguérem	enteséreu	entengueren
	entengué	entenguest	entengué	entenérem	entenguérets	enteneren
	entení	entengueres	entené		entenguéreu
		entenist			entenérets
		entenest			entenéreu
		enteneres
futur	entendré	entendràs	entendrà	entendrem	entendrets	entendran
					entendreu
condicional	entendria	entendries	entendria	entendríem	entendríets	entendrien
					entendríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	entena	entenes	entena	entendam	entendats	entenen
	entenga	entengues	entenga	entenam	entendau	entenguen
				entengam	entenats
				entenguem	entenau
					entengats
					entengau
					entenguets
					entengueu
imperfet	entesés	entesses	entesès	enteséssem	enteséssets	entesessen
	entesera	enteseres	entesera	entesérem	entesésseu	enteseren
	entengués	entenguesses	entengués	entenguéssem	entesérets	entenguessen
	entenguera	entengueres	entenguera	entenguérem	enteséreu	entengueren
					entenguéssets
					entenguésseu
					entenguérets
					entenguéreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	entén	entena	entendam	entenets	entenen
	–	entin	entenga	entenam	enteneu	entenguen
	–			entengam
	–			entenguem

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Francès

• Pronúncia: /ɑ̃ˈtɑ̃dʁ/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí intendere.

Verb

entendre

1. sentir

   Je n’entendis plus qu'un murmure confus.

   Només he sentit una remor comfosa.

2. entendre, comprendre

   «Je ne saisis pas, quant à moi, un seul mot de leur jargon. Ni le maire, ni le curé je ne les entends.» (Jean Rogissart, Passantes d’Octobre, Librairie Arthème Fayard, Paris, 1958)

   Pel que fa a mi, no sé una sola paraula de la seva parla. No entenc ni l'alcalde ni el capellà.

3. entendre's

   Je m’entends bien avec elle.

   M'entenc bé amb ella.

4. consultar

   «Le Conseil d’État, entendu, décrète...» (Lleis sobre la pesca fluvial, 1875, p. 53)

   El Consell d'Estat, consultat, decreta...

5. escoltar

   «Citoyens, je demande que la citoyenne Tison soit entendue ; je demande qu’elle parle.» (Alexandre Dumas, Chevalier de Maison-Rouge, 1847, II, 3, p. 86)

   Ciutadans, demano que la ciutadana Tison sigui escoltada; demano que parli.

   Entendre une messe.

   Oir missa.

   Entendre une conférence.

   Seguir una conferència.

6. voler, tenir intenció de

   J’entends bien régler cette question une bonne fois pour toutes.

   Tinc intenció d'acabar amb aquesta qüestió d'una vegada per sempre.

Sinònims

• écouter
• comprendre

Derivats

• entendeur
• entendu
• malentendu