interdir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.tərˈdi/
Occidental:	nord-occidental /in.terˈði/
	valencià /in.teɾˈðiɾ/, /in.teɾˈði/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del llatí interdīcere, segle XVI.

Verb

interdir trans.

1. prohibir

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades amb infinitiu irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	interdir			haver interdit
gerundi	interdient			havent interdit
participi	interdit, interdita, interdits, interdites
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interdic	interdius	interdiu	interdiem	interdieu	interdiuen
				interdeim	interdeis		bal
imperfet	interdeia	interdeies	interdeia	interdèiem	interdèieu	interdeien
				interdéiem	interdéieu		val
passat simple	interdiguí	interdigueres	interdigué	interdiguérem	interdiguéreu	interdigueren
futur	interdiré	interdiràs	interdirà	interdirem	interdireu	interdiran
condicional	interdiria	interdiries	interdiria	interdiríem	interdiríeu	interdirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interdigui	interdiguis	interdigui	interdiguem	interdigueu	interdiguin
	interdiga	interdigues	interdiga			interdiguen	occ, bal
imperfet	interdigués	interdiguessis	interdigués	interdiguéssim	interdiguéssiu	interdiguessin
		interdiguesses		interdiguéssem	interdiguésseu	interdiguessen
	interdiguera	interdigueres	interdiguera	interdiguérem	interdiguéreu	interdigueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	interdigues	interdigui	interdiguem	interdigueu	interdiguin
	–		interdiga			interdiguen	occ, bal
	–				interdigau		bal
	–	interdís					val
L'imperatiu «interdis» s'usa en parlars valencians pronominalment.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	interdia	interdies	interdia	interdíem	interdíeu	interdien
	interdiva	interdives	interdiva	interdívam	interdívau	interdiven	n-occ
	interdieva	interdieves	interdieva	interdiévem	interdiéveu	interdieven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... interdit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... interdir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... interdit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... interdit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... interdit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... interdit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... interdir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... interdit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... interdit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... interdit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: interdic, interdiu, interdiem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: interdict ^(en)
• Castellà: interdecir ^(es)
• Francès: interdire ^(fr)
• Italià: interdire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·dir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC