interrogue

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

interrogue

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de interrogar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb interrogar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb interrogar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb interrogar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: in·ter·ro·gue (4)
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads