interrogar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.tə.ruˈɣa/
	balear /in.tə.roˈɣa/, /in.tə.ruˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /in.te.roˈɣa/
	valencià /in.te.roˈɣaɾ/, /in.te.roˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: interrogà
• Etimologia: Del llatí interrogare.

Verb

interrogar trans.

1. Preguntar formalment, amb una sèrie de preguntes.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	interrogar			haver interrogat
gerundi	interrogant			havent interrogat
participi	interrogat, interrogada, interrogats, interrogades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interrogo	interrogues	interroga	interroguem	interrogueu	interroguen
	interrogue						val
	interrogui						sept
	interrog				interrogau		bal, alg
				interrogam			bal
imperfet	interrogava	interrogaves	interrogava	interrogàvem	interrogàveu	interrogaven
passat simple	interroguí	interrogares	interrogà	interrogàrem	interrogàreu	interrogaren
futur	interrogaré	interrogaràs	interrogarà	interrogarem	interrogareu	interrogaran
condicional	interrogaria	interrogaries	interrogaria	interrogaríem	interrogaríeu	interrogarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interrogui	interroguis	interrogui	interroguem	interrogueu	interroguin
	interrogue	interrogues	interrogue			interroguen	occ, bal
imperfet	interrogués	interroguessis	interrogués	interroguéssim	interroguéssiu	interroguessin
		interroguesses		interroguéssem	interroguésseu	interroguessen
	interrogàs	interrogassis	interrogàs	interrogàssim	interrogàssiu	interrogassin	bal
		interrogasses		interrogàssem	interrogàsseu	interrogassen	val, bal (1)
	interrogara	interrogares	interrogara	interrogàrem	interrogàreu	interrogaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	interroga	interrogui	interroguem	interrogueu	interroguin
	–				interrogau		bal, alg
	–		interrogue			interroguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				interrogàvom	interrogavo		centr, n-occ
	interrogavi						sept
	interrogaia	interrogaies	interrogaia	interrogàiem	interrogàieu	interrogaien	n-occ
condicional	interrogariva	interrogarives	interrogariva	interrogarívem	interrogaríveu	interrogariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interrogo	interrogos	interrogo	interrogueguem	interroguegueu		n-occ
imperfet	interroguessi		interroguessi				sept, alg
	interroguessa						centr, n-occ
	interrogueguessa	interrogueguesses	interroguegués	interrogueguéssom	interrogueguéssou	interrogueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... interrogat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... interrogar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... interrogat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... interrogat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... interrogat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... interrogat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... interrogar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... interrogat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... interrogat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... interrogat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: interrogo, interroga, interroguem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

• demanar, preguntar
• examinar

Traduccions

1. Preguntar formalment, amb una sèrie de preguntes.

• Alemany: verhören ^(de), befragen ^(de)
• Anglès: interrogate ^(en)
• Castellà: interrogar ^(es)
• Esperanto: pridemandi ^(eo)
• Francès: interroger ^(fr)
• Gallec: interrogar ^(gl)
• Italià: interrogare ^(it)
• Llatí: interrogare ^(la)
• Occità: interrogar ^(oc)
• Portuguès: interrogar ^(pt)
• Romanès: a interoga ^(ro)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·ro·gar (4)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: interrogar