intrigui

Potser volíeu: intriguí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /inˈtɾi.ɣi/
• Rimes: -iɡi

Verb

intrigui

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intrigar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intrigar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intrigar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb intrigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tri·gui (3)