ironitzar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ɾu.niˈd͡za/
	balear /i.ɾo.niˈd͡za/, /i.ɾu.niˈd͡za/
Occidental:	nord-occidental /i.ɾo.niˈd͡za/
	valencià /i.ɾo.niˈzaɾ/, /i.ɾo.niˈza/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: ironitzà
• Etimologia: De ironia i el sufix -itzar.

Verb

ironitzar intr.

1. Utilitzar un to d’ironia.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ironitzar			haver ironitzat
gerundi	ironitzant			havent ironitzat
participi	ironitzat, ironitzada, ironitzats, ironitzades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ironitzo	ironitzes	ironitza	ironitzem	ironitzeu	ironitzen
	ironitze						val
	ironitzi						sept
	ironitz			ironitzam	ironitzau		bal
imperfet	ironitzava	ironitzaves	ironitzava	ironitzàvem	ironitzàveu	ironitzaven
passat simple	ironitzí	ironitzares	ironitzà	ironitzàrem	ironitzàreu	ironitzaren
futur	ironitzaré	ironitzaràs	ironitzarà	ironitzarem	ironitzareu	ironitzaran
condicional	ironitzaria	ironitzaries	ironitzaria	ironitzaríem	ironitzaríeu	ironitzarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ironitzi	ironitzis	ironitzi	ironitzem	ironitzeu	ironitzin
	ironitze	ironitzes	ironitze			ironitzen	occ, bal
imperfet	ironitzés	ironitzessis	ironitzés	ironitzéssim	ironitzéssiu	ironitzessin
		ironitzesses		ironitzéssem	ironitzésseu	ironitzessen
	ironitzàs	ironitzassis	ironitzàs	ironitzàssim	ironitzàssiu	ironitzassin	bal
		ironitzasses		ironitzàssem	ironitzàsseu	ironitzassen	val, bal (1)
	ironitzara	ironitzares	ironitzara	ironitzàrem	ironitzàreu	ironitzaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ironitza	ironitzi	ironitzem	ironitzeu	ironitzin
	–				ironitzau		bal
	–		ironitze			ironitzen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ironitzat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ironitzar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ironitzat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ironitzat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ironitzat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ironitzat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ironitzar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ironitzat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ironitzat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ironitzat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ironitzo, ironitza, ironitzem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ironize ^(en)
• Castellà: ironizar ^(es)
• Francès: ironiser ^(fr)
• Italià: ironizzare ^(it)
• Occità: ironizar ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·ro·nit·zar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC