irrigue

Potser volíeu: irrigué

Català

Verb

irrigue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de irrigar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb irrigar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb irrigar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb irrigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·ri·gue (3)