irrogares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ruˈɣa.ɾəs/
	balear /i.roˈɣa.ɾəs/, /i.ruˈɣa.ɾəs/
Occidental:	/i.roˈɣa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

irrogares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de irrogar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb irrogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·ro·ga·res (4)