irrogava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ruˈɣa.βə/
	balear /i.roˈɣa.və/, /i.ruˈɣa.və/
Occidental:	nord-occidental /i.roˈɣa.βa/
	valencià /i.roˈɣa.va/, /i.roˈɣa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

irrogava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de irrogar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de irrogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·ro·ga·va (4)