irrogaven

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ruˈɣa.βən/
	balear /i.roˈɣa.vən/, /i.ruˈɣa.vən/
Occidental:	nord-occidental /i.roˈɣa.βen/
	valencià /i.roˈɣa.ven/, /i.roˈɣa.βen/

• Rimes: -aven

Verb

irrogaven

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de irrogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·ro·ga·ven (4)