irrogo

Català

Verb

irrogo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de irrogar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb irrogar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb irrogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·ro·go (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iˈro.ɣo\

Americà: alt /iˈro.ɡo/, baix \iˈro.ɣo\

• Rimes: -oɡo

Verb

irrogo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb irrogar