irromperia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.rum.pəˈɾi.ə/, nord-occidental /i.rom.peˈɾi.ɛ/, /i.rom.peˈɾi.e/

Verb

irromperia

1. Primera persona del singular (jo) del condicional de irrompre.

   Forma col·loquial per [jo] irrompria.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del condicional de irrompre.

   Forma col·loquial per [ell/ella/vostè] irrompria.

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·rom·pe·ri·a (5)
• Anagrama: arropiríem