irrompeu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /i.rumˈpɛw/
balear /i.romˈpəw/, /i.rumˈpɛw/
Occidental: /i.romˈpew/

Verb

irrompeu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de irrompre.
    [Vosaltres/vós] irrompeu.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb irrompre.
    [Que vosaltres/vós] irrompeu.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb irrompre.
    [Vosaltres/vós] irrompeu.

Miscel·lània

  • Síl·labes: ir·rom·peu (3)
  • Anagrama: rompríeu
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads