joia

Rimes: -ɔja
Etimologia: [1] De l'occità trobadoresc llemosí joia, del llatí gaudia, plural de gaudium, pres en llatí vulgar com a femení singular, segle XIII. Doblet de l’antic masculí joi, del patrimonial goig i del cultisme gaudi.
Etimologia: [2] Regressiu de joiell, del francès antic joiel, pres com diminutiu amb sufix -ell.

joia f. ‎(plural joies)

Sensació de forta alegria

joia f. ‎(plural joies)

Peça de decoració, normalment per adorn personal, feta amb materials preciosos: pedres precioses, metalls preciosos (or, argent, platí), corall, etc.
Qualsevol cosa o persona considerada de gran valor.
El meu marit és una joia, fa tota la feina de casa; Aquesta moto és una joia, mai no m'ha fallat.

Joies de la corona: Aquelles que s'atribueixen a la monarquia com a part de la seva representació, en especial corones, ceptres, espases i anells.
Joia de la corona: Sobrenom utilitzat per la corona britànica en referir-se a l’Índia des que va ser sotmesa pels primers. Probablement el nom és degut a que la seva conquesta erigia el regne en imperi.
Joia de la corona: Per extensió dels significats anteriors, quelcom especialment valuós.
Aquell Rolls Royce tant cuidat és la Joia de la Corona de la família Milionetis.

Peça decorativa de materials preciosos

Cosa o persona de gran valor

Català