kale

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ka.le/
• Etimologia: Del llatí callem. Cognat del castellà calle.

Nom

kale inan.

1. carrer

   Kalean barrena zihoala.

   Quan anava pel carrer.

2. ciutat (en contraposició al camp)
3. (esports) carrer

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu kale kalea kaleak Ergatiu kalek kaleak kaleek Datiu kaleri kaleari kaleei Genitiu kaleren kalearen kaleen Comitatiu kalerekin kalearekin kaleekin Benefactiu kalerentzat kalearentzat kaleentzat Instrumental kalez kaleaz kaleez Partitiu kalerik - - Prolatiu kaletzat - - Causal kalerengatik kalearengatik kaleengatik Locatius Inessiu kaletan kalean kaleetan Ablatiu kaletatik kaletik kaleetatik Al·latiu kaletara kalera kaleetara Terminatiu kaletaraino kaleraino kaleetaraino Al·l. direcional kaletarantz kalerantz kaleetarantz Gen. locatiu kaletako kaleko kaleetako

Derivats

• kale itsu
• kale nagusi
• kale-antzerki
• kale-argi
• kale-buru
• kale-edan, kaleko edan
• kale-garbigailu
• kale-garbitzaile
• kale-zurrut
• kaleko arropa, jantzi
• oinezkoen kale, oinezkoentzako kale

Compostos i expressions

• batean kale, bestean bale
• kale egin
• kale gorrian
• kale gorrira bota
• kale-jantzian
• kalea
• kaleko jantzita, kalerako jantzita, kalez jantzita
• kalera
• kalerik kale ibili, kalez kale ibili

Vegeu també

• Entrada «kale» a l’Elhuyar Hiztegia.

Romaní

Adjectiu

kale

1. forma plural de kalo