laetus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlaj.tʊs/
• Etimologia: (adjectiu) Del protoidoeuropeu *preyH- ‎(«agradable, de bona predisposició»).
• Etimologia: (nom) Del gòtic lassen («permetre»), incorporat al llatí des del segle III, quan l'exèrcit romà va adquirir la pràctica permetre que els vençuts en batalla obtinguessin una parcel·la de terra que no tindrien en propietat sinó per treballar-la i donar una part de la collita a l'estat.

Adjectiu

laetus m., laeta f., laetum n. ‎(comparatiu laetior, superlatiu laetissimus)

1. fèrtil, pròsper

   Ubi ager crassus et laetus est sine arboribus, eum agrum frumentarium esse oportet.

   Tot camp sense arbres és ric i fèrtil si se'n planten cereals.

2. abundant, ric
3. feliç

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	laetus	laeta	laetum		laetī	laetae	laeta
Vocatiu	laete	laeta	laetum		laetī	laetae	laeta
Acusatiu	laetum	laetam	laetum		laetōs	laetās	laeta
Genitiu	laetī	laetae	laetī		laetōrum	laetārum	laetōrum
Datiu	laetō	laetae	laetō		laetīs
Ablatiu	laetō	laetā	laetō		laetīs

Derivats

• laetificō
• laetitia
• laetō

Nom

laetus m. ‎(genitiu laetī)

1. serf

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	laetus	laetī
Vocatiu	laete	laetī
Acusatiu	laetum	laetōs
Genitiu	laetī	laetōrum
Datiu	laetō	laetīs
Ablatiu	laetō	laetīs