lima

Potser volíeu: Lima, limá

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈli.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia:

[Eina] Del llatí lima.

[Fruita] De l'àrab ليمون.

Nom

lima f. ‎(plural limas)

1. llima (eina)
2. llima (fruita)

Derivats

• limero

Verb

lima

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb limar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb limar

Variants

• [2]: (voseo) limá

Miscel·lània

• Síl·labes: li·ma (2)
• Anagrames: alim, lamí, Mali, malí, Malí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre lima

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.ma/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *sley- ‎(«esmolar»).

Nom

līma f. ‎(genitiu līmae)

1. llima

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	līma	līmae
Vocatiu	līma	līmae
Acusatiu	līmam	līmās
Genitiu	līmae	līmārum
Datiu	līmae	līmīs
Ablatiu	līmā	līmīs

Adjectiu

līma

1. nominatiu femení singular de līmus
2. nominatiu neutre plural de līmus
3. vocatiu femení singular de līmus
4. vocatiu neutre plural de līmus
5. acusatiu neutre plural de līmus

Adjectiu

līmā

1. ablatiu femení singular de līmus