limo

Potser volíeu: limó

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈli.mo/
• Rimes: -imo
• Etimologia: Del llatí limus.

Nom

limo m. ‎(plural limos)

1. llim

Verb

limo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb limar

Miscel·lània

• Síl·labes: li·mo (2)
• Anagrama: molí

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre limo
• limo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈliː.mo/

Nom

limo m. ‎(plural limi)

1. llim

Miscel·lània

• Síl·labes: lì·mo (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.moː/
• Etimologia: [1]De lima. [2]De limus.

Verb

līmō ‎(1a present^?), līmās ‎(2a present), līmāre ‎(infinitiu), līmāvī ‎(perfet), līmātum ‎(supí)

1. llimar
2. enfangar

Adjectiu

līmō

1. datiu masculí singular de līmus
2. datiu neutre singular de līmus
3. ablatiu masculí singular de līmus
4. ablatiu neutre singular de līmus

Nom

līmō

1. datiu singular de līmus
2. ablatiu singular de līmus