litigo

Català

Verb

litigo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de litigar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb litigar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb litigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: li·ti·go (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.tɪ.ɡoː/
• Etimologia: . De lītem, acusatiu de līs ‎(«procés, discussió») i de agō ‎(«fer»).

Verb

lītigō ‎(1a present^?), lītigās ‎(2a present), lītigāre ‎(infinitiu), lītigāvī ‎(perfet), lītigātum ‎(supí)

1. discutir, debatre
2. pledejar, jo pledejo

Derivats

lītigāns lītigātiō lītigātor

lītigātus lītigiōsus lītigium