litigar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ɫi.tiˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /ɫi.tiˈɣa/
	valencià /ɫi.tiˈɣaɾ/, /ɫi.tiˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: litigà
• Etimologia: Del llatí litigare, segle XV.

Verb

litigar trans.

1. pledejar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	litigar			haver litigat
gerundi	litigant			havent litigat
participi	litigat, litigada, litigats, litigades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	litigo	litigues	litiga	litiguem	litigueu	litiguen
	litigue						val
	litigui						sept
	litig			litigam	litigau		bal
imperfet	litigava	litigaves	litigava	litigàvem	litigàveu	litigaven
passat simple	litiguí	litigares	litigà	litigàrem	litigàreu	litigaren
futur	litigaré	litigaràs	litigarà	litigarem	litigareu	litigaran
condicional	litigaria	litigaries	litigaria	litigaríem	litigaríeu	litigarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	litigui	litiguis	litigui	litiguem	litigueu	litiguin
	litigue	litigues	litigue			litiguen	occ, bal
imperfet	litigués	litiguessis	litigués	litiguéssim	litiguéssiu	litiguessin
		litiguesses		litiguéssem	litiguésseu	litiguessen
	litigàs	litigassis	litigàs	litigàssim	litigàssiu	litigassin	bal
		litigasses		litigàssem	litigàsseu	litigassen	val, bal (1)
	litigara	litigares	litigara	litigàrem	litigàreu	litigaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	litiga	litigui	litiguem	litigueu	litiguin
	–				litigau		bal
	–		litigue			litiguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				litigàvom	litigavo		centr, n-occ
	litigavi						sept
	litigaia	litigaies	litigaia	litigàiem	litigàieu	litigaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	litigo	litigos	litigo	litigueguem	litiguegueu		n-occ
imperfet	litiguessi						sept
	litiguessa						centr, n-occ
	litigueguessa	litigueguesses	litiguegués	litigueguéssom	litigueguéssou	litigueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... litigat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... litigar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... litigat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... litigat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... litigat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... litigat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... litigar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... litigat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... litigat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... litigat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: litigo, litiga, litiguem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: litigate ^(en)
• Castellà: litigar ^(es)
• Francès: plaider ^(fr)
• Italià: litigare ^(it)
• Llatí: litigare ^(la)
• Portuguès: litigar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: li·ti·gar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot