llagui

Potser volíeu: llaguí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʎa.ɣi/
• Rimes: -aɡi

Nom

llagui f. ‎(plural llaguis)

1. (eivissenc) destorb

Notes

Tradicionalment masculí s’ha conservat només en eivissenc com a femení.

Verb

llagui

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llagar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llagar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llagar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llagar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·gui (2)
• Anagrames: guilla, lligau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí laqueus ‎(«llaç, nus»), figuradament «entrebanc», cognat de llaç ‎(«parany») per via llatí vulgar *laciu.

Nom

llagui m.

1. destorb