llagar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎəˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /ʎaˈɣa/
	valencià /ʎaˈɣaɾ/, /ʎaˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: llagà, llegà, llegar
• Etimologia: De llaga, d’origen castellà.

Verb

llagar trans., intr. pron. ‎(pronominal llagar-se)

1. ulcerar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	llagar			haver llagat
gerundi	llagant			havent llagat
participi	llagat, llagada, llagats, llagades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llago	llagues	llaga	llaguem	llagueu	llaguen
	llague						val
	llagui						sept
	llag			llagam	llagau		bal
imperfet	llagava	llagaves	llagava	llagàvem	llagàveu	llagaven
passat simple	llaguí	llagares	llagà	llagàrem	llagàreu	llagaren
futur	llagaré	llagaràs	llagarà	llagarem	llagareu	llagaran
condicional	llagaria	llagaries	llagaria	llagaríem	llagaríeu	llagarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llagui	llaguis	llagui	llaguem	llagueu	llaguin
	llague	llagues	llague			llaguen	occ, bal
imperfet	llagués	llaguessis	llagués	llaguéssim	llaguéssiu	llaguessin
		llaguesses		llaguéssem	llaguésseu	llaguessen
	llagàs	llagassis	llagàs	llagàssim	llagàssiu	llagassin	bal
		llagasses		llagàssem	llagàsseu	llagassen	val, bal (1)
	llagara	llagares	llagara	llagàrem	llagàreu	llagaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	llaga	llagui	llaguem	llagueu	llaguin
	–				llagau		bal
	–		llague			llaguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... llagat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... llagar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... llagat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... llagat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... llagat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... llagat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... llagar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... llagat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... llagat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... llagat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: llago, llaga, llaguem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: to cause a sore ^(en)
• Castellà: llagar ^(es)
• Francès: faire une plaie ^(fr)
• Portuguès: chagar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·gar (2)
• Anagrames: allarg, argall, gralla, grallà, llarga

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ʎaˈɣaɾ\, meridional \ʝaˈɣaɾ\

Americà: alt /ʝaˈɡaɾ/, baix \ʝaˈɣaɾ\, austral \ʒaˈɣaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí plagāre ‎(«colpejar»).

Verb

llagar trans. ‎(present llago, passat llagué, futur llagaré)

1. nafrar, llagar, especialment provocat per un colp

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·gar (2)