llanda

Potser volíeu: llandà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʎan.də/, occidental /ˈʎan.da/
• Rimes: -anda
• Etimologia: Variant de llanta, del francès jante.

Nom

llanda f. ‎(plural llandes)

1. Planxa metàl·lica.
2. Peça metàl·lica que forma part de la roda d'un vehicle.
3. (valencià) llauna

Derivats

• enllandar, llandar

Traduccions

Peça de la roda

• Alemany: Felge ^(de) f.
• Anglès: rim ^(en)
• Basc: uztai ^(eu)
• Castellà: llanta ^(es) f.
• Danès: eger ^(da) c.
• Eslovac: bahor ^(sk) m.
• Finès: vanne ^(fi)
• Francès: jante ^(fr)
• Gallec: lamia ^(gl) f., baldón ^(gl) m.
• Hongarès: abroncs ^(hu)
• Islandès: felga ^(is) f.
• Italià: cerchione ^(it) m.
• Llatí: canthus ^(la) m.
• Neerlandès: velg ^(nl)
• Noruec: felg ^(no) m.
• Polonès: dzwono ^(pl) n.
• Portuguès: aro ^(pt) m.
• Romanès: obadă ^(ro) f., jantă ^(ro) f.
• Rus: о́бод ^(ru) m. ‎(óbod)
• Suec: fälg ^(sv) c.
• Tagal: yantas ^(tl)
• Turc: jant ^(tr)
• Vietnamita: vành ^(vi)
• Xinès: 轮辋 ^(zh) ‎(lúnwǎng)

Verb

llanda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de llandar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb llandar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llan·da (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB