llave

Català

Verb

llave

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llavar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llavar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llavar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llavar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·ve (2)
• Anagrames: allev, lleva, llevà, vella

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈʎa.βe\, meridional \ˈʝa.βe\

Americà: alt /ˈʝa.be/, baix \ˈʝa.βe\, austral \ˈʒa.βe\

• Rimes: -abe
• Etimologia: Del llatí clāvis, doblet del cultisme clave.

Nom

llave f. ‎(plural llaves)

1. clau

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·ve (2)