lloctinent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌʎɔk.tiˈnen/ⓘ
	balear /ˌʎɔk.tiˈnent/, /ˌʎɔk.tiˈnen/
Occidental:	nord-occidental /ˌʎɔk.tiˈnen/
	valencià /ʎok.tiˈnent/, /ˌʎɔk.tiˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De lloc i tinent ‎(«que té»), segle XIV.

Nom

lloctinent m. ‎(plural lloctinents, femení lloctinent o lloctinenta)

1. Persona de menor rang jeràrquic que una altra, que pot fer-se càrrec de les atribucions i funcions d'aquest.

Derivats

• lloctinència

Relacionats

• casatinent
• terratinent

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lieutenant ^(en)
• Castellà: lugarteniente ^(es) m. f.
• Esperanto: anstataŭanto ^(eo)
• Francès: lieutenant ^(fr) m.
• Italià: luogotenente ^(it) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: lloc·ti·nent (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB