tinent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tiˈnen/
	balear /tiˈnent/, /tiˈnen/
Occidental:	nord-occidental /tiˈnen/
	valencià /tiˈnent/, /tiˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí tenentem ‎(«que té»), acusatiu de participi de teneō ‎(«tenir»), segle XIV.

Adjectiu

tinent m. ‎(femení tinenta, plural masculí tinents, plural femení tinentes)

1. Que té o posseeix alguna cosa.
2. Que resisteix els esforços per deformar-lo.
3. Sinònim de contigu.

Derivats

• lloctinent, terratinent

Traduccions

Que té o posseeix

• Anglès: owing ^(en)

Que resisteix

• Anglès: strong ^(en)
• Anglès: resistente ^(en)
• Francès: résistant ^(fr)
• Italià: sodo ^(it)

Nom

tinent m. f. ‎(plural tinents)

1. Persona que té o posseeix alguna cosa.

Derivats

• tinença

Traduccions

Persona que té o posseeix

• Anglès: holder ^(en), tenant ^(en)
• Castellà: teniente ^(es) m.
• Francès: possesseur ^(fr) m.
• Italià: posidente ^(it) m.

Nom

tinent m. ‎(plural tinents, femení tinenta)

1. Grau genèric als cossos militars o paramilitars, generalment situat entre l'alferes i el capità.
2. Persona que ocupa el lloc d'un altre, a qui representa.

   Tinent d'alcalde.

Derivats

• segon tinent
• sotstinent
• tinent coronel
• tinent de corregidor

Traduccions

Grau militar

• Anglès: lieutenant ^(en)
• Castellà: teniente ^(es) m.
• Francès: lieutenant ^(fr) m.
• Italià: tenente ^(it) m.

En representació

• Anglès: deputy ^(en)
• Castellà: teniente ^(es) m.
• Francès: adjoint ^(fr) m.
• Italià: sostituto ^(it) m.

Nom

tinent m. ‎(plural tinents)

1. Obstacle on s’enganxen els ormeigs de pesca.

Variants

• atinent

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·nent (2)
• Anagrames: intent, tenint, tinten

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC