lluite

Català

Verb

lluite

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lluitar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb lluitar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lluitar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb lluitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llui·te (2)
• Anagrama: lliteu