lucus

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈluː.kʊs/
Etimologia: Del llatí arcaic loucos («clariana en un bosc») , procedent de l’indoeuropeu lówkos, derivat de l'arrel protoindoeuropea lewk- («lluminós, brillant»). Té cognats en llatí lūceo ‎(«brillar»), en la llengua protogermànica lauhaz («netejar») i en sànscrit लोक ‎(loka, «espai lliure d'obstacles»).

lūcus m. ‎(genitiu lūcī)

Més informació Cas, Singular ...

Llatí