maite

Basc

• Etimologia: Documentat al segle XV, potser cognat de l’irlandès baide ‎(«amor») o maith ‎(«bo»).

Adjectiu

maite

1. benvolgut

Nom

maite anim.

1. estimat, amor

Declinació

Nom comú animat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu maite maitea maiteak Ergatiu maitek maiteak maiteek Datiu maiteri maiteari maiteei Genitiu maiteren maitearen maiteen Comitatiu maiterekin maitearekin maiteekin Benefactiu maiterentzat maitearentzat maiteentzat Instrumental maitez maiteaz maiteez Partitiu maiterik - - Prolatiu maitetzat - - Causal maiterengatik maitearengatik maiteengatik Locatius Inessiu maiterengan maitearengan maiteengan Ablatiu maiterengandik maitearengandik maiteengandik Al·latiu maiterengana maitearengana maiteengana Terminatiu maiterenganaino maitearenganaino maiteenganaino Al·l. direcional maiterenganantz maitearenganantz maiteenganantz Gen. locatiu maiterenganako maitearenganako maiteenganako