mallares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /məˈʎa.ɾəs/
	balear /məˈʎa.ɾəs/, /məˈja.ɾəs/
Occidental:	/maˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

mallares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de mallar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mallar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·lla·res (3)
• Anagrames: mallar-se, Marsella, ramalles