manador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mə.nəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /ma.naˈðo/, valencià /ma.naˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Homòfon: menador
• Etimologia: De manar i el sufix -dor, segle XIII.

Adjectiu

manador m. ‎(femení manadora, plural masculí manadors, plural femení manadores)

1. Que mana.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: mandante ^(es)

Nom

manador m. ‎(plural manadors, femení manadora)

1. (Andorra) Pregoner d’un comú.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·na·dor (3)
• Anagrames: adornam, madrona

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC