manc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmaŋ/, balear /ˈmaŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈmaŋ/
	valencià /ˈmaŋk/, /ˈmaŋ/

• Rimes: -aŋk
• Etimologia: Del llatí mancus ‎(«mutilat»), segle XIV.

Adjectiu

manc m. ‎(femení manca, plural masculí mancs, plural femení manques)

1. (antic, cultisme) manco

Nom

manc m. ‎(plural mancs, femení manca)

1. (antic, cultisme) manco

Verb

manc

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mancar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC