manco

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: mancò

Català

Oriental: central /ˈmaŋ.ku/
balear /ˈmaŋ.ko/, /ˈmaŋ.ku/
Occidental: /ˈmaŋ.ko/
  • Rimes: -aŋko
  • Etimologia: Adjectiu i substantiu: variant expressiva de manc, del llatí mancus ‎(«mutilat, disminuït»), segle XV.
  • Etimologia: Adverbi: extensió de l’adjectiu per influència de l’italià manco ‎(«menys»), també del llatí mancus, segle XVI.

Adjectiu

manco m. ‎(femení manca, plural masculí mancos, plural femení manques)

  1. Que ha perdut un braç o una mà.

Sinònims

Traduccions

Traduccions

Nom

manco m. ‎(plural mancos, femení manca)

  1. Persona mancada d’un braç o d’una mà.

Adverbi

manco

  1. Sinònim de menys.

Notes

  • D’ús tradicional popular, va caure en desús al segle XIX per desprestigi de l’adjectiu.
  • En balear s’ha mantingut per percepció diferencial.

Verb

manco

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mancar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mancar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mancar.

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Italià

  • Pronúnciaⓘ: /ˈmaŋ.ko/
  • Etimologia: Del llatí mancus ‎(«mutilat»).

Nom

manco m. ‎(plural manchi)

  1. (literari) mancança

Sinònims

  • mancanza

Adjectiu

manco m. ‎(femení manca, plural masculí manchi, plural femení manche)

  1. (poc usat) esquerrà
  2. (antic) mancat
  3. (literari) informal

Sinònims

  • (esquerrà) sinistro
  • (informal) manchevole

Adverbi

manco

  1. (col·loquial) ni, ni tant sols

Sinònims

Verb

manco

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de mancare

Miscel·lània

  • Síl·labes: màn·co (2)
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads