mandrege
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
Verb
mandrege
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mandrejar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mandrejar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mandrejar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mandrejar.
Miscel·lània
- Síl·labes: man·dre·ge (3)
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads