mandrejar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mən.dɾəˈʒa/
	balear /mən.dɾəˈd͡ʒa/, /mən.dɾəˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /man.dɾeˈʒa/
	valencià /man.dɾeˈd͡ʒaɾ/, /man.dɾeˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mandrejà
• Etimologia: De mandra i el sufix -ejar, segle XX.

Verb

mandrejar intr.

1. Actuar amb mandra, sense pressa, no atenent a les obligacions.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mandrejar			haver mandrejat
gerundi	mandrejant			havent mandrejat
participi	mandrejat, mandrejada, mandrejats, mandrejades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mandrejo	mandreges	mandreja	mandregem	mandregeu	mandregen
	mandrege						val
	mandregi						sept
	mandreig			mandrejam	mandrejau		bal
imperfet	mandrejava	mandrejaves	mandrejava	mandrejàvem	mandrejàveu	mandrejaven
passat simple	mandregí	mandrejares	mandrejà	mandrejàrem	mandrejàreu	mandrejaren
futur	mandrejaré	mandrejaràs	mandrejarà	mandrejarem	mandrejareu	mandrejaran
condicional	mandrejaria	mandrejaries	mandrejaria	mandrejaríem	mandrejaríeu	mandrejarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mandregi	mandregis	mandregi	mandregem	mandregeu	mandregin
	mandrege	mandreges	mandrege			mandregen	occ, bal
imperfet	mandregés	mandregessis	mandregés	mandregéssim	mandregéssiu	mandregessin
		mandregesses		mandregéssem	mandregésseu	mandregessen
	mandrejàs	mandrejassis	mandrejàs	mandrejàssim	mandrejàssiu	mandrejassin	bal
		mandrejasses		mandrejàssem	mandrejàsseu	mandrejassen	val, bal (1)
	mandrejara	mandrejares	mandrejara	mandrejàrem	mandrejàreu	mandrejaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	mandreja	mandregi	mandregem	mandregeu	mandregin
	–				mandrejau		bal
	–		mandrege			mandregen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mandrejat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... mandrejar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mandrejat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mandrejat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mandrejat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mandrejat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... mandrejar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mandrejat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mandrejat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mandrejat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mandrejo, mandreja, mandregem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

Actuar amb mandra

• Castellà: gandulear ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: man·dre·jar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot