marcires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈsi.ɾəs/, occidental /maɾˈsi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

marcires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de marcir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb marcir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ci·res (3)
• Anagrames: marcir-se, sarcirem, sarcírem