marcos

Potser volíeu: marços

Català

Verb

marcos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb marcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·cos (2)
• Heterograma de 6 lletres (acmors)
• Anagrama: roscam

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈmaɾ.kos/, meridional /ˈmaɾ.koh/

Americà: alt /ˈmaɾ.k(o)s/, baix /ˈmaɾ.koh/, austral /ˈmaɾ.kos/

• Rimes: -aɾkos

Nom

marcos m. pl.

1. forma plural de marco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmar.koːs/

Nom

marcōs

1. acusatiu plural de marcus