marcus

Potser volíeu: Marcus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmar.kʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *mel- («moldre, esmicolar»).

Nom

marcus m. ‎(genitiu marcī)

1. martell, maça

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	marcus	marcī
Vocatiu	marce	marcī
Acusatiu	marcum	marcōs
Genitiu	marcī	marcōrum
Datiu	marcō	marcīs
Ablatiu	marcō	marcīs

Sinònims

• malleus

Derivats

• marculus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.716-718